Mama de dos

Ploro per tu, amor meu. Perquè t'estimo, cada dia una mica més. Ploro perquè t'enyoro, perquè et necessito, perquè et vull. Ploro pels dies que estàvem sols, tu i jo, i ens llevàvem, tranquils, i ara què fem, on anem, a la piscina o al parc, i ara dormim, i mengem i juguem i cantem i ballem i ens fem petons i ens acariciem tu a la teta els dos abraçats, el meu cadell petit t'estimo tant. Ploro per les veus alçades que em fan maleir-me, per les demandes que no et toca acceptar, pel pit exclusiu que mai més tindràs, pels "espera't Isaac", pels "ja ets un nen gran".

Ploro per tu, amor meu. Perquè t'estimo, cada dia una mica més. Ploro perquè t'enyoro, perquè et necessito, perquè et vull. Ploro pels dies que passem els tres sols i arriba la nit i ni t'he vist la carona ni t'he mirat als ulls blaus ni t'he canviat el bolquer en tot el dia. Ploro per tu, princesa meva, perquè potser no sabré donar-te el que ell va tenir, i també t'ho mereixes. Ploro pels minuts eterns que et deixo sola al llit, per les paraules mal dites que una bebè mai no hauria de sentir, per les paciències perdudes.

Ploro per vosaltres, petits meus, perquè us estimo, cada dia una mica més. Ploro perquè us enyoro, perquè us necessito, perquè us vull. Ploro perquè estic amb tots dos i no estic amb ningú, hi sóc sense ser-hi i em perdo i no trobo el camí, i els mots ressonen dins meu i no sé si algú em sentirà quan cridi que ploro. I ploro i ploro perquè sembla ridícul, i potser ho és, però hi és, aquest dolor punxant, aquí, al pit, i ell no m'entén, tot és fàcil, però la muntanya és tan alta i estic tan cansada que no sé si podré continuar.

Però ric per vosaltres, petits meus, perquè us estimo, cada dia una mica més. I em feu feliç, la vostra veu dolça, l'olor de llet, de colònia, de maduixes amb sucre, de migdiada. El 50% sembla sufcient, perquè us veig somriure, i saltar i fer tombarelles, i córrer per les vies i enganxar cromos les mans brutes de rotulador la cara plena de xocolata els cabells despentinats el nas tapat de mocs. I tornen les orenetes, la lluna té forma de síndria, "Olga, t'estimo fins al cel anar i tornar dues vegades", "mira mama quina cosa més difícil que faig".

I ploro i ric, que em senti tothom, que sóc mama de dos i no sé què vull què faig què dic on vaig com em sento. Sóc mama de dos i és cert que l'amor és més gran. Sóc mama de dos, puerperi llarg, tres anys i mig ja són canviant bolquers fabricant llet amunt i avall donant explicacions responent a tothom. Que sí, que ens agrada fer-ho així, que no hi ha més, és ben senzill. Deixeu-nos estar, que sóc mama de dos, i em sento malament i em sento bé, i la culpa és doble i també l'orgull. Sóc mama de dos, i m'agradaria explicar-ho perquè s'entengués, i no sé enllaçar les paraules perquè prenguin sentit. Sóc mama de dos, i us estimo, cadellets.