Mala mare

M'agrada ser una mala mare. No tenir cotxet ni bressol. Criar dos nens consentits que només volen teta i braços. M'agrada deixar-los sortir al carrer sense jaqueta encara que faci fred, si ells no en tenen, menjar amb les mans, llepar el plat. M'agrada anar despullats per casa, dutxar-nos els tres junts, saltar al llit i fer trens ben llargs. M'agrada que no digui ni hola ni adéu, que no faci petons als desconeguts, ni als coneguts si no en té ganes. M'agrada que no comparteixi les joguines al parc, que llenci les coses a terra quan s'enfada. M'agrada que els bebès plorin per demanar-nos consol. M'agrada que el meu nen dugui bolquers amb més de tres anys, si a ell li agrada, i que decideixi no sopar i no sopi. M'agrada que rebi petons a canvi de llàgrimes. M'agrada no castigar, no enviar ningú al racó de pensar. M'agraden els bolquers de tela, els fulars i les bandoleres. M'agraden quatre respiracions càlides i tranquil·les en un sol llit de dos metres i mig, m'agrada que no vulgui dormir sol. M'agrada donar el pit tot el dia, sí, un altre cop, i pit i més pit, i que em prenguin el pèl i em posin a prova. M'encanta no anar a la feina per pagar una escola concertada o una escola bressol. M'encanten les manetes agafades, els t'estimo germaneta, no haver de buscar col·le, passar els dies jugant. M'agraden els mitjons petits de ratlles de colors, els sabonets d'animals, els dacs i els gomets, els llibres amb molts dibuixos i els dies sense rellotge. M'agrada ser una mala mare, i m'agrada tenir uns nens tan dolents.